
Tot en Sarita Montiel (el nom amb el qual compartia cartell amb les estrelles de Hollywood) tenia gust de estrella: el fum del seu sempitern pur, el seu reguitzell d'amors i matrimonis, les seves llargues ungles, les seves declaracions ... A ella, que enyorava el misteri de les antigues celebritats, no anaven a veure trepitjar un supermercat, avisava. "Les estrelles s'han perdut. Abans s'envoltaven de misteri i no estaven tan exposades com avui. Després de 50 anys, jo segueixo esperant que surti algú com jo", declarava en una entrevista publicada al Magazine d'El Mundo el 2009.
La longeva artista va treballar en mig centenar de pel · lícules i va gravar gairebé una trentena de discos i, com bona diva, va fer parlar fins als seus últims dies, ja fos pels seus accidents casolans, suposats problemes econòmics o marits barruts. Es va parlar de l'ocàs d'una estrella. "Jo ja em trobo en la meva decadència. Neixes i mors, aquesta és la realitat. Si tens la sort de complir molts anys, doncs millor", deia Montiel en aquella entrevista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada