8. Venus

Assenyala’m, si et plau, el meu camí
amb el teu gest mutilat i diví...

¿Vers on? Senyora d’una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la més forta.

Tu, que només ets bella! Marbre groc,
no sollat per les llàgrimes ni el foc.

Marius Torres.