dimarts, 30 d’abril del 2013
dilluns, 29 d’abril del 2013
Com les Maduixes
Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan;
per més frescor, les vol collides d'un infant.
Per'xò la néta més petita, que és Pandara,
sabeu, la que s'encanta davant d'una claror
i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes, 5
cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,
ella, que encar no diu paraules ben ardides
i que en barreja en una música els sentits,
cull ara les maduixes arrupides,
tintat de rosa el capciró dels dits. 10
Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent,
al jaç de maduixeres.
I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,
i el cossiró decanta abans que el pensament.
li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 15
i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.
En va la maduixera 'son bé de Déu cobria;
en treure les maduixes del receret ombriu,
Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:
si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu. 20
Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.
És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.
El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les maduixes.
per més frescor, les vol collides d'un infant.
Per'xò la néta més petita, que és Pandara,
sabeu, la que s'encanta davant d'una claror
i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes, 5
cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,
ella, que encar no diu paraules ben ardides
i que en barreja en una música els sentits,
cull ara les maduixes arrupides,
tintat de rosa el capciró dels dits. 10
Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent,
al jaç de maduixeres.
I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,
i el cossiró decanta abans que el pensament.
li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 15
i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.
En va la maduixera 'son bé de Déu cobria;
en treure les maduixes del receret ombriu,
Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:
si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu. 20
Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.
És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.
El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les maduixes.
dimecres, 17 d’abril del 2013
dilluns, 15 d’abril del 2013
47. Felicitats Xavier Sardà!!
Avui és l'aniversari de Francesc Xavier Sardà Tàmaro, més conegut com a Xavier Sardà o Javier Sardà (nascut a Barcelona el 16 d'abril de 1958) és un periodista, showman, locutor de ràdio i presentador de televisió català.
Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1981, és el germà petit de l'actriu catalana Rosa Maria Sardà
46. Selectivitat
Queda exactament un mes per acabar les classes!!!! Però després la selectivitat...
Les Proves d'accés a la universitat (PAU) d'Espanya són una sèrie d'exàmens que tenen per objectiu comprobar i valorar la maduresa acadèmica dels estudiants i avaluar-ne els coneixements adquirits en el batxillerat. Antigament s'anomenaven també proves d'aptitud per a l'accés a la universitat (PAAU) i són majoritàriament conegudes pel nom deSelectivitat.
Estructura de la prova
La prova d'accés, per a cada estudiant, té una durada de tres dies, amb un màxim de quatre hores i mitja diàries i consta de dues parts, una relativa a les matèries comunes i l'altra a les matèries de modalitat. Per a cada matèria es proposa un exercici amb dues opcions de les quals l'estudiant n'ha d'escollir una.
La part obligatòria inclou les matèries de llengües, un examen per escollir entre història o filosofia i una matèria optativa de modalitat. Per als alumnes que necessiten més nota per entrar a la carrera escollida, es pot fer una part voluntària amb dues assignatures de modalitat.
Objectius i característiques
Les PAU tenen com a objectiu valorar la maduresa acadèmica dels estudiants i avaluar-ne els coneixements adquirits en el batxillerat. Les PAU són formulades coordinadament des de les universitats de cadascuna de les comunitats autònomes de l'estat, però amb la col·laboració del professorat de secundària. Les notes de les PAU, juntament amb la mitjana del batxillerat, donen ponderadament la nota d'accés per accedir a estudis universitaris i per ordenar les sol·licituds d'accés quan la demanda supera l'oferta dels centres. Les PAU tenen les següents característiques:
- Adequació: les proves tenen una estructura ben coneguda. Cada examen dóna dues opcions possibles i es garanteix una correspondència entre les qüestions formulades i els temaris del Batxillerat.
- Anonimat: un procés de codificació informàtica garanteix que en tot moment les correccions es facin sense poder determinar l'autoria dels estudiants.
- Igualtat: en cada convocatòria tots els estudiants realitzen simultàniament les mateixes proves.
- Descentralització: les proves tenen lloc en diferents localitats i les diverses oficines repartides pel territori asseguren també processos administratius propers a l'estudiant.
- Equivalents en altres països
No tots els Estats fixen exàmens per accedir a la universitat, en alguns centres funciona el currículum previ o l'expedient acadèmic, mentre que en d'altres no hi ha cap filtre i la pròpia educació superior actua com a mecanisme seleccionador. En molts països, però, existeix un examen equivalent a la Selectivitat espanyola, i es concep o bé com unes proves per donar el títol de batxillerat o bé com un accés a la universitat. Alguns dels exàmens més importants són:
- SAT Reasoning Test (Estats Units i Canadà)
- Hong Kong Advanced Level Examination
- Bagrut (Israel)
- Bac (França)
- Abitur (Alemanya)
- A-level (Anglaterra)
- Maturità (Itàlia)
- International Baccalaureate Diploma
- Vestibular (Brasil)
Podeu trobar informació sobre la selectivitat a la pàgina www.selectes.cat
45. Albert Espinosa
Encara que no l'hem treballat a classe aquest escriptor català m'agrada molt. Aquesta és la seva biografia:
És autor del llibre El món groc i de la novel·la Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Va escriure, dirigir i protagonitzar el film No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré. També fou el guionista d'altres pel·lícules com Planta 4a,Tu vida en 65 minutos i Va a ser que nadie es perfecto.
Albert Espinosa i Puig (Barcelona, 5 de novembre de 1974), enginyer industrial de formació, és guionista de teatre, cinema i televisió, actor de teatre i director de teatre i cinema català.
És autor del llibre El món groc i de la novel·la Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Va escriure, dirigir i protagonitzar el film No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré. També fou el guionista d'altres pel·lícules com Planta 4a,Tu vida en 65 minutos i Va a ser que nadie es perfecto.
En la seva vessant com actor, va rebre el premi a actor revelació pel seu paper en la sèrie Abuela de verano. També és director, autor i actor teatral en la seva companyia de teatre, anomenada Pelones, així com columnista d'El Periódico de Catalunya i col·laborador de diversos programes de ràdio.
El gener de 2011 s'inicià l'emissió a TV3 de la sèrie de televisió Polseres vermelles, amb guió d'Albert Espinosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)