Literatura Catalana

dijous, 21 de març del 2013

27. Vacances

Demà és l'últim dia de classe i tenim una setmana de festa per davant! Aixó vol dir que la pròxima vegada que actualitzi el bloc haurem tornat a classe ja que aquest bloc també es mereix unes vancances. Disfruteu molt aquests dies amb la familia i els amics que ja queda poc per acabar el curs.

FINS AVIAT!

26. Herois

Us recomano aquesta pel·lícula. L'argument és el següent:

Un jove i triomfador publicista, sense vida personal, es veu immers en un viatge a contrarrellotge per arribar a una reunió molt important. Durant aquest viatge coneix una noia, amb qui no té res en comú, amb qui connectarà i acabarà rememorant la seva infància, l'últim estiu que van passar amb la colla.Aquest viatge al passat, als seus antics desitjos i motivacions, farà que el publicista posi en dubte la seva vida.

Disfruteu-la!

25. La primavera

Ahir va començar la primavera. Un temps per disfrutar del bon temps, les flors, els amics i la familia.

Et diré un secret molt fi,

la primavera és aquí!
Ha cantat una cançó

i ha florit el teu balcó.

Fuig hivern, vés a dormir

la primavera és aquí!

Vés al teu palau de glaç
Que ja som al mes de març.

24. Argument de Mar i Cel

Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la Península Ibèrica. Mataren a son pare i a sa mare amb l'expulsió dels moriscos de 1609, per això vol venjança com bé diu sa mare abans de morirVenja'ns.

Saïd està ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia és Blanca, que també és la seva presonera, juntament amb el seu pare Carles, el seu cosí Ferran, el capità del vaixell cristià i altres mariners.

Agraït per la cura, Saïd li otorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella.

Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a móns diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.

Al final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten als pirates.

Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla en saber que estima a un musulmà i mata a Saïd disparant-li. Aleshores Blanca es clava el punyal al mig del pit, suicidant-se. Al final, la mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos móns oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.